português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
DRETS CIVILS I POLITICS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Drets vulnerats durant la pandèmia / Isabel Marquès Amat
Marquès Amat, Isabel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 196-198 : il. (Pensaments
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

El 14 de març del 2020 es va decretar l'estat d'alarma a causa de la Covid-19, i totes les dependències municipals, inclosa la Masia Freixa, seu de la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa, van ser tancades al públic en general i al personal de l'administració municipal. A partir d'aquell dia, i fins al 25 de juny, l'equip de la Sindicatura va treballar online: atenent les trucades telefòniques de la ciutadania per respondre a les consultes o per resoldre qüestions que afectaven els seus interessos legítims. Cal remarcar que moltes de les estructures que asseguraven l'estat del benestar de tota la ciutadania en general se'n van anar en orris!


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Drets civils i polítics ; Administració local ; Síndic de greuges
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421122
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Covid-19, una amenaça per als drets digitals? / Àlex Hinojo
Martín-Borregón, Eduard


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 213-215 : il. (Pensaments
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

El 2020 passarà a la història com l'any de la pandèmia de la Covid-19. I tots recordarem com el nostre dia a dia va canviar radicalment d'un dia per l'altre. Durant aquests mesos, organitzacions sense ànim de lucre d'arreu del món han publicat diversos informes que avisen que la Covid-19 ha generat una crisi global en els drets digitals. Però, què entenem per drets digitals? Com els ha afectat la Covid-19? Els drets humans es defineixen com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a qualsevol persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Considerem, doncs, els drets digitals com l'extensió dels drets humans a l'entorn digital, com ara el dret a la privacitat, el dret a l'accés a la informació i el dret a la llibertat d'expressió, entre molts d'altres. Com diu l'ONU, els mateixos drets que els ciutadans tenim en el món físic han de ser protegits també a la xarxa.


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Drets civils i polítics
Àmbit:Món
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421127
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els No-llocs de frontera / Neus Arnal Dimas
Arnal Dimas, Neus


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 34-47 (Part I: Els no-llocs de l'exili
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.


Matèries: Frontera ; Drets humans ; Drets civils i polítics ; Identitat nacional
Àmbit:Món
Cronologia:[2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/Mirmanda/article/view/365022
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Fronteres com a lloc de no-dret / Gessamí Olesa
Olesa, Gessamí


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 48-52 (Part I: Els no-llocs de l'exili
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.


Matèries: Frontera ; Drets humans ; Drets civils i polítics ; Identitat nacional
Àmbit:Món
Cronologia:[2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/Mirmanda/article/view/365024
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Referèndum és democràcia / Joan-Lluís Prat
Prat, Joan-Lluís


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 104-107 (Part II: La República catalana
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Notes. Resums en català, francès i anglès.


Matèries: Procés independentista ; Drets civils i polítics ; Independentisme ; Referèndum 1 d'octubre 2017
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Mirmanda/article/view/365029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Esquivando la corrupción : la remuneración del diputado y la cuestión de las incompatibilidades en España (1812-1933) / Gemma Rubí Casals, Quintí Casals Bergés
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 22 (2021) , p. 525-547 (Estudios. España) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En el present article, els autors tracen un estudi pioner sobre la remuneració dels parlamentaris espanyols en l'època contemporània (1808-1933). Aquest treball de llarga anàlisi permet recórrer l'evolució de la legislació i analitzar els debats principalment centrats en la qüestió de les incompatibilitats. Partint d'una situació inicial en què els diputats de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal (1808-1823) cobraven unes dietes per representació, es va passar a l'adopció del sistema polític liberal censatari, que, exceptuant el Sexenni Democràtic (1868-1874), va durar fins a 1890, en què només participaven els majors contribuents i el càrrec de diputat es va considerar un honor que havia de ser exercit de manera gratuïta. Aquesta concepció va canviar amb l'arribada de la II República i l'adopció d'un sistema democràtic universal, que garantia els drets polítics de tots els ciutadans i la necessària retribució dels diputats.


Matèries: Corts generals ; Diputats a Corts ; Liberalisme ; Restauració ; República espanyola II ; Drets civils i polítics ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1812 - 1933]
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8179610
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 48
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Informe ... / Defensor de la Ciutadania Santa Coloma de Gramenet



[2005]-
Santa Coloma de Gramenet : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 2006-
Il., taules, gràf. ; 22 cm. Anual.
Títol propi obtingut de la coberta. Descripció basada en: 2007.



Matèries: Ajuntament ; Informes ; Drets civils i polítics ; Síndic de greuges ; Revistes ; Anuaris
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Autors add.:Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Defensor de la Ciutadania
Localització: B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet); B. Central (Santa Coloma de Gramenet); Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 48
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constructores de ciutat : Nou Barris. La lluita de les dones pels drets de ciutadania / Isabel Segura Soriano
Segura i Soriano, Isabel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2019
82 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788491562306

El llibre recull el testimoni directe de dones que han tingut una contribució decisiva en la construcció del Nou Barris actual a partir de la seva lluita i implicació en la reclamació dels drets essencials dins l'àmbit quotidià, i ha estat elaborat a partir de diverses trobades de dones reunides amb la idea de recuperar i repensar l'experiència política de ser dones en un territori concret i en un període de la història, situant en el mapa aquesta contribució en àmbits on han tingut un paper destacat: l'alimentació, l'habitatge, la salut, el redisseny de l'espai públic i la creació de noves formes de relació.



Matèries: Dona ; Drets civils i polítics ; Drets de la dona ; Moviment feminista ; Moviment veïnal ; Barris ; Vida quotidiana ; Història oral
Àmbit:Nou Barris - Barcelona
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 48
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constructores de ciutat : Sant Andreu : la lluita pels drets de la ciutadania / Isabel Segura Soriano
Segura i Soriano, Isabel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2019
96 p. ; 24 cm
ISBN 9788491561576

Aquest llibre s'ha anat fent a poc a poc de manera col·lectiva. Durant mesos, dones dels diversos barris del districte de Sant Andreu ens hem trobat amb la idea de recuperar i repensar l'experiència política de ser dones en un territori concret, en un període de la història. Amb accions col·lectives, amb reflexions a l'entorn de les accions i dels desitjos, les dones hem construït ciutat. (Editorial).



Matèries: Dona ; Drets civils i polítics ; Drets de la dona ; Moviment feminista ; Moviment veïnal ; Barris ; Història oral ; Vida quotidiana
Àmbit:Sant Andreu - Barcelona
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya i Quebec, processos paral·lels? / Octavi Bono i Gispert
Bono i Gispert, Octavi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XV, núm. 129 (gener-febrer 1993), p. 7-8 : il. (Opinió


Matèries: Nacionalisme ; Identitat nacional ; Societat ; Drets civils i polítics ; Independentisme ; Dret d'autodeterminació
Àmbit:Catalunya ; Quebec - Canadà
Cronologia:[1700 - 1993]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/306066
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vides truncades : repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) / [ressenya de:] Pau Casanellas
Casanellas Peñalver, Pau


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 220-223 (Ressenyes i notes de lectura
Ressenya de:
- Ballester i Muñoz, David. Vides truncades : repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) / David Ballester Muñoz. València : Publicacions de la Universitat de València, 2018


Matèries: Ressenyes ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Repressió política ; Biografia ; Actuacions policials ; Oposició política ; Assassinats ; Execucions ; Drets civils i polítics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1960 - 1982
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27905
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 48
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980) : Pacifisme, compromís cristià i recuperació democràtica / Xavier Garí de Barbarà ; pròleg de José Luis Gordillo
Garí de Barbarà, Xavier


Lleida : Pagès : ICIP, 2019
254 p. ; 21 cm (Noviolència i lluita per la pau, 11) 
ISBN 9788413030555

Aquest llibre, fruit de la tesi doctoral de l'autor, explora els orígens i l'arrelament del moviment per la pau a Catalunya, en el període comprès entre 1950 i 1980. Garí fa una descripció extensa de la branca catalana de Pax Christi Internacional i el col·lectiu barceloní dels Amics de l'Arca, com a pioners del moviment i responsables de la introducció de la doctrina de la pau i la noviolència en una societat governada per una cultura militar i repressiva. També recorre altres iniciatives importants per la consolidació del moviment com l'organització Justícia i Pau, l'Institut Víctor Seix de Polemologia o la campanya per l'Objecció de Consciència. (Editorial).



Matèries: Moviment pacifista ; Franquisme ; Associacions ; Objecció de consciència ; Antimilitarisme ; Moviments socials ; Drets civils i polítics ; Democràcia ; Cristianisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1950 - 1980
Autors add.:Gordillo, José Luis (Pr.)
Autors add.:Institut Català Internacional per la Pau


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Fondement démocratique du droit de décider des Catalans / Mercè Corretja Torrens
Corretja Torrens, Mercè


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article aborda la transformació del concepte polític del dret a decidir en autèntic dret amb fonament en el principi democràtic. Per a això, s'articulen els contorns del nou dret, distingint-ho d'altres conceptes afins o connexos, com el dret d'autodeterminació dels pobles o les teories de la secessió. El nou dret, de titularitat individual i exercici col·lectiu, es defineix com el dret dels membres d'una comunitat territorial localitzada i democràticament organitzada a redefinir el seu estatus polític i institucional, inclosa la possibilitat de constituir un nou estat mitjançant un procés negociat. Aquest nou dret, que compta amb reconeixement constitucional en alguns Estats democràtics i compostos, trobaria també ancoratge en la Constitució espanyola de 1978. En últim terme, i per al cas d'impedir-se totalment el seu exercici, s'exploren altres possibilitats d'iniciar un procés de secessió correctiva a la llum del dret internacional.


Matèries: Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Dret internacional ; Nacionalisme ; Procés independentista ; Independentisme ; Dret d'autodeterminació
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Quebec - Canadà ; Escòcia - Regne Unit
Cronologia:1978 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6230


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Modèles d'articulation territoriale des pouvoirs publics / Laura Cappuccio
Cappuccio, Laura


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [17] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa del paper que exerceixen els jutges constitucionals en el desenvolupament dels models territorials. En particular, en la relació entre autonomia i sobirania. S'examina la utilització per part del Tribunal Constitucional espanyol d'aquests conceptes, amb la finalitat d'il·luminar la manera en quina ha contribuït a l'efectiva configuració del sistema de les autonomies previst en la Constitució.


Matèries: Tribunals ; Jutges ; Drets civils i polítics ; Dret d'autodeterminació ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Nacionalisme ; Procés independentista ; Federalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6243


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Référendum sur l'indépendance est-il possible dans l'ordre juridique espagnol? Le droit expliqué dans la presse / Jorge Cagiao y Conde
Cagiao y Conde, Jorge


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'intens debat que des de finals de 2012 es viu a Espanya sobre la independència de Catalunya i la possibilitat, en dret, d'un referèndum que li doni eventualment pas, ha tingut a les pàgines de la premsa un espai privilegiat perquè els experts en dret constitucional ofereixin als lectors la resposta que el dret pot donar al projecte de referèndum català. Aquest article analitza les posicions defensades per alguns dels més reconeguts experts constitucionalistes sobre el tema i tracta de mostrar que, lluny d'oferir-se una lectura científica del problema, això és, neutral, massa nombroses són les intervencions en les quals predomina la intenció ideològica sobre la qual era d'esperar, és a dir, la científica.


Matèries: Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Referèndum ; Nacionalisme ; Independentisme ; Dret d'autodeterminació ; Procés independentista
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2012 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6256


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pourquoi la Catalogne ne peut-elle pas s'autodéterminer? Les raisons de l'État espagnol / Lucía Payero López
Payero López, Lucía


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [22] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El propòsit d'aquest treball és analitzar el discurs emprat pel qual serà denominat bloc de el "No" -integrat pels partits polítics amb majoria al Congrés (PP i PSOE), així com C's i UPYD- per enfrontar-se al desafiament sobiranista català. Partint d'una concepció nacional unitària d'Espanya, la retòrica anti-autodeterminista d'aquests grups polítics orbita entorn de dos arguments principals: un apel·la a la llei i l'altre a pressupostos supra-positius. Al llarg de les pàgines que segueixen s'examinaran les claus de tots dos raonaments i la manera en què s'articulen. Igualment, es posarà de manifest la coincidència entre el discurs polític de el "No" i la jurisprudència del TC.


Matèries: Drets civils i polítics ; Referèndum ; Partits polítics ; Vida política ; Dret d'autodeterminació ; Constitució 1978 ; Legislació ; Independentisme ; Procés independentista ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6272


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Droit à l'autodétermination comme droit moral : une apologie de la liberté et du devoir politique / Xacobe Bastida Freixedo
Bastida Freixedo, Xacobe


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

En el present treball intentarem mostrar que el dret d'autodeterminació és un dret moral -una pretensió legítima i justificada- que, com a tal, caldria integrar en la mesura del possible en un ordenament democràtic. A Espanya molts concorden amb això i acudeixen al dret perquè els mostri la senda: si la pretensió està recollida en l'ordenament s'aplica la norma i, si no és així, es propugna la reforma normativa per acollir la pretensió. Aquest camí, segons es veurà, està destinat al fracàs. La interpretació sòlita de l'ordenament jurídic espanyol condueix a un curtcircuit, a la reproducció del problema que es pretén resoldre. La integració del dret d'autodeterminació només pot aconseguir-se de manera insòlita acudint al que aquí hem cridat mètode del Polític i que consisteix a utilitzar el dret com a excusa i no com a guia dels acords.


Matèries: Drets civils i polítics ; Referèndum ; Dret d'autodeterminació ; Legislació ; Independentisme ; Nacionalisme ; Procés independentista
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6294


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rigidité du cadre constitutionnel espagnol en ce qui concerne la répartition territoriale du pouvoir et le processus catalan de "déconnexion" / Andrés Boix Palop
Boix Palop, Andrés


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El procés que les institucions democràtiques catalanes han iniciat amb la intenció de "desconnectar" de la realitat jurídica i constitucional espanyola, això és, destinat a aconseguir la creació d'una República catalana, segueix en marxa després de les eleccions de setembre de 2015. El creixement de l'independentisme a Catalunya, fins al punt d'haver esdevingut pràcticament majoritari, només s'explica pels defectes que mostra el model constitucional espanyol de distribució territorial del poder. Aquest model, incorporat a la Constitució espanyola de 1978, és el producte d'un enteniment rígid d'aquelles qüestions que afecten a la idea de nació, així com de tot el relacionat amb la unitat d'Espanya. L'evolució dels esdeveniments està posant de manifest que aquesta inflexibilitat acaba creant més problemes en termes de convivència dels quals resol.


Matèries: Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Procés independentista ; Drets civils i polítics ; Constitució 1978 ; Vida política ; Federalisme ; Independentisme ; Dret d'autodeterminació ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1978 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6313


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 48
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Espiritistes i lliurepensadores : dones pioneres en la lluita pels drets civils / Dolors Marín
Marín i Silvestre, Dolors


Barcelona : Angle Editorial, 2018
366 p. ; 21 cm (Fil d'Ariadna, 102) 
ISBN 9788417214036

A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d'una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps. Són les responsables de portar a casa nostra l'espiritisme, que ja es practicava a la resta d'Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d'espiritualitat radical que capgira l'ordre social representat per l'església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l'autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència. (Editorial).



Matèries: Dona ; Biografia ; Drets civils i polítics ; Drets de la dona ; Espiritisme ; Militància política ; Canvi social
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1900 - 2018]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 48
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens i evolució del moviment per la pau a Catalunya (1950-1980) [Fitxer informàtic] / Xavier Garí de Barbarà ; [dirigida per: Josep Maria Solé i Sabaté]
Garí de Barbarà, Xavier


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Solé i Sabaté, Josep Maria. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (333 p.)
ISBN 9788449065170

El moviment per la pau a Catalunya s'originà i s'arrelà en el període entre 1950 i 1980, fet paradoxal car es una època de dictadura militar. Els pioners del moviment foren la branca catalana de Pax Christi International i el col·lectiu barceloní dels Amics de l'Arca - dues iniciatives d'inspiració cristiana que establiren relacions transfrontereres. El seu mèrit fou introduir la doctrina de la pau i les eines associades, com la noviolència, en una societat governada per una cultura militar i repressiva. Aquests pioners nodriren noves i diverses iniciatives que, en torn de 1968, desenvoluparen el moviment, tant institucionalment com en la seva praxi, tot ampliant la seva base. En destaquen tres: l'organització Justícia i Pau, entitat d'església derivada de les reformes promogudes pel Concili Vaticà II; l'Institut Victor Seix de Polemologia, que fou un dels primers centres d'estudi dels conflictes i la pau a Europa; i la campanya per l'Objecció de Consciència, que inaugurà l'activisme més directe i coratjós del moviment català per la pau, fins a l'extrem de quùestionar el militarisme en un context de dictadura militar. Aquesta segona generació d'iniciatives estructura i consolida el moviment, tot menant un treball inèdit d'anàlisi i de sensibilització social, així com una defensa pública de causes típicament proscrites en una dictadura com els drets humans i l'objecció de consciència. Tanmateix, recolzen els primers activistes noviolents de Catalunya - on destaquen Lluís Maria Xirinacs i Pepe Beunza - i organitzen la primera gran mobilització ciutadana pels drets civils: la Marxa de la Llibertat. Els inicis del moviment per la pau a Catalunya són remarcables en termes d'història social. D'entrada, encetar un moviment pacifista en plena dictadura militar és un fenomen inusual històricament, revelador d'una societat civil dinàmica i audaç. En aquests orígens cal reconèixer la influència crucial de corrents cristianes progressistes i de base, especialment pel seu impuls organitzatiu. Alhora, implicaren l'Església catòlica, que gaudia del respecte institucional de les autoritats polítiques, fornint al moviment d'un paraiguùes institucional clau. Al mateix temps, el moviment pacifista alimentà un tarannà ben plural, congregant un ampli ventall de sectors socials i sensibilitats ideològiques en torn d'un objectiu comú, propiciant així un activisme transversal per valors democràtics essencials com els drets humans, la noviolència i el diàleg polític. D'aquesta manera, el moviment per la pau, tot i ser minoritari i menys icònic que la oposició clandestina a la dictadura, lliurà un assaig preliminar dels principis i mètodes de la democràcia, contribuint així a la futura transició política espanyola. D'altra banda, la recerca sobre els orígens del moviment per la pau a Catalunya ha generat un conjunt inèdit d'història oral de l'època de la dictadura militar, incloent el testimoni enregistrat de la majoria dels protagonistes del moviment per la pau. Aquests materials d'història oral han estat lliurats a l'Arxiu Nacional de Catalunya, enriquint així el patrimoni historiogràfic de la Catalunya contemporània, alhora que recuperant els orígens d'un moviment social ben singular i paradoxal, exemple il·lustre del geni i la vitalitat de la societat civil catalana .


Matèries: Tesis doctorals ; Moviment pacifista ; Franquisme ; Associacions ; Objecció de consciència ; Antimilitarisme ; Moviments socials ; Drets civils i polítics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1950 - 1980
Autors add.:Solé i Sabaté, Josep Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/392679
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3